Referencia informativa sobre la acción contencioso-administrativa planteada por la Associació de suport a Stop Mare Mortum con la colaboración de la Comisión de Defensa del ICAB y un equipo de juristas

Desde el colectivo Fronteres i Drets con motivo del Día Internacional del Migrante, 18 de diciembre, ofrecemos una referencia informativa sobre la acción ejercitada por Stop Mare Mortum, con la colaboración de la Comisión de Defensa del ICAB y un grupo de juristas especializados, ante la Sala de lo contencioso del Tribunal Supremo, con motivo de la desatención del requerimiento planteado por dicha asociación al Gobierno de España en relación con sus obligaciones de reubicación de los solicitantes de protección internacional establecidas en las decisiones del Consejo (UE) 2015/1523, de 14 de septiembre, y Decisión (UE) 2015/1601, de 22 de septiembre, por la que se establecen medidas provisionales de reubicación de solicitantes de asilo en el ámbito de la protección internacional en beneficio de Italia y Grecia.

 

Siendo que la tramitación del proceso puede alargarse durante algunos meses, nos parece conveniente que se pueda tener noticia de dicha tramitación, con el fin de que las personas interesadas puedan hacer un seguimiento de la misma.

21 de abril 2017.- La Associació de Suport a STOP MARE MORTUM requiere al Gobierno de España que cumpla de forma inmediata las obligaciones de reubicación de peticionarios de asilo que le corresponden en cumplimiento de las cuotas establecidas en la Decisión (UE) 2015/1523 de 14 de septiembre y en la Decisión (UE) 2015/1601 de 22 de septiembre.

28 de septiembre 2017.- Ante el silencio administrativo, la Associació interpone recurso contencioso administrativo ante la Sala Tercera el Tribunal Supremo. En la demanda, tras una breve referencia a la grave y notoria crisis de emigrantes que ha acontecido en el Mediterráneo buscando refugio en Grecia e Italia, con la permanente pérdida de vidas humanas, y en condiciones de precariedad contrarias a los mas básicos derechos humanos, se cita el informe de ACNUR de febrero de 2017 sobre este tema, destacando las pésimas condiciones inseguras e inhumanas de los sobrepoblados centros de recepción griegos, sobre todo en las islas. Se hace referencia también a la especial incidencia de estas vulneraciones en las personas menores de edad. Los fundamentos de la demanda son, en extracto, los siguientes:

  • La legitimación activa de Stop Mare Mortum, a través de la asociación que le da soporte, se desprende de su finalidad estatutaria de “fomentar un cambio en las políticas europeas de extranjería y migratorias, de protección internacional y de acción exterior que permitan lograr un mundo basado en el respeto por los derechos humanos, en la igualdad de oportunidades y en el diálogo como mecanismo de resolución de conflictos” y encuentra fundamento en el criterio establecido por la Sentencia del T.C. 282/2006 de 9 de octubre, al estimar el recurso de amparo interpuesto por la ACDDH en relación a un caso similar.
  • Las Decisiones del Consejo han sido adoptadas en virtud del art. 78.3 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea. Son de aplicación directa, i forman parte del derecho de la Unión Europea, por lo que su incumplimiento constituye una infracción del ordenamiento jurídico.
  • Las obligaciones derivadas de las Decisiones del Consejo invocadas, son:
  1. Obligación de reubicar un total de 19.449 personas, en los plazos también establecidos y hasta el mes de septiembre de 2017.
  2. Indicar regularmente, al menos cada 3 meses, el número de solicitantes de protección que han de ser reubicados. Aprobar los listados enviados por Italia y Grecia con este fin y acoger lo antes posible a las personas con derecho a la reubicación.
  • Estas obligaciones finales y periódicas han de cumplirse de forma plena, progresiva, inmediata y urgente, en tanto que persiguen el objetivo de ofrecer a los migrantes un procedimiento de reubicación rápido para garantizarles unas condiciones de vida acordes con la protección de los derechos humanos.
  • Las obligaciones derivadas de las Decisiones del Consejo tienen como objetivo dar cumplimiento al art. 18 de la carta de Derechos fundamentales de la Unión, en orden a dar una respuesta eficaz a los derechos fundamentales a la vida y al asilo, en especial de los menores. La celeridad en el cumplimiento de estas obligaciones es un requisito imprescindible, tal y como lo determina el Reglamento nº 604/2013, de 26 de junio, del Parlamento Europeo y del Consejo.
  • España está incumpliendo sus obligaciones finales y periódicas. Así, al finalizar el plazo legal para cumplir con las obligaciones citadas, el Reino de España sólo había efectuado el 12,85 % de oferta de plazas y el 6,46 % del total de reubicaciones que le correspondían, en relación con la cuota asignada de 19.449 de reubicados.
  • La responsabilidad por el incumplimiento corresponde al Presidente del Gobierno de España, en tanto que responsable de establecer las directrices de política exterior y su cumplimiento.

En base a todo ello se pide que se declare que el Gobierno de España ha incumplido con las obligaciones periódicas y finales de reubicación establecidas en las Decisiones del Consejo 1523 y 1601 de 2015 y que se le ordene el inmediato y urgente cumplimiento de dichas obligaciones.

27 de septiembre 2017.- En la misma fecha de la presentación del escrito de recurso y demanda, la Sala tuvo por interpuesto el recurso, por formulada y por solicitada la adopción de medidas cautelares.

28 de septiembre 2017.- El Auto de la Sala no da lugar a las medidas cautelarísimas interesadas al apreciar que no concurría circunstancia de especial urgencia.

4 de octubre de 2017.- Con carácter previo a la contestación a la demanda, el Abogado del Estado planteó alegaciones previas solicitando la inadmisión a trámite del recurso, con invocación de la falta de legitimación de la Associació para plantear la acción, por falta de un derecho o interés legítimo que pudiera resultar afectado por la conducta recurrida, y de la falta de actividad susceptible de ser corregida, al tratarse de una decisión de carácter político.

17 de octubre 2017.- El Auto de la Sala denegó la adopción de las medidas cautelares planteadas en el escrito de demanda, a fin de no anticipar ni suplir los pronunciamientos de la futura Sentencia.

3 de noviembre 2017.- La Sala dicta Auto por el que rechaza las alegaciones del Abogado del Estado, apreciando que sí existe una relación directa entre las finalidades estatutarias y el motivo que fundamenta el recurso y afirmando que, contrariamente a lo invocado, la decisión del Gobierno en relación al cumplimiento de las obligaciones de reubicación establecidas por el derecho de la UE sí es controlable por la jurisdicción contencioso administrativa. Actualmente, el Abogado del Estado tiene el trámite de contestación a la demanda.

En futuras comunicaciones iremos actualizando la información sobre las actuaciones que se vayan sucediendo.

Anuncis

Referència informativa sobre l’acció contenciós-administrativa plantejada per l’Associació de suport a Stop Mare Mortum amb la col·laboració de la comissió de defensa del ICAB i un equip de juristes

Des del col.lectiu Fronteres i Drets amb motiu del Dia Internacional del Migrant, 18 desembre, oferim una referència informativa sobre l’acció exercitada per Stop Mare Mortum, amb la col·laboració de la Comissió de Defensa de l’ICAB i un grup de juristes especialitzats, entre ells els de la pròpia associació demandant, davant la Sala del contenciós del Tribunal Suprem, amb motiu de la desatenció del requeriment plantejat per aquesta associació al Govern d’Espanya en relació amb les seves obligacions de reubicació dels sol·licitants de protecció internacional establertes en les decisions del Consell (UE) 2015/1523, de 14 de setembre, i Decisió (UE) 2015/1601, de 22 de setembre, per la qual s’estableixen mesures provisionals de reubicació de sol·licitants d’asil en l’àmbit de la protecció internacional en benefici d’Itàlia i Grècia.

 

Com que la tramitació del procés pot allargar-se durant alguns mesos, ens sembla convenient que es pugui tenir notícia d’aquesta tramitació, amb la finalitat que les persones interessades en puguin fer un seguiment.

21 d’abril 2017.- L’Associació de Suport a STOP MARE MORTUM requereix al Govern d’Espanya que compleixi de forma immediata les obligacions de reubicació de peticionaris d’asil que li corresponen en compliment de les quotes establertes en la Decisió (UE) 2015/1523 de 14 de setembre i en la Decisió (UE) 2015/1601 de 22 de setembre.

28 de setembre 2017.- Davant del silenci administratiu, l’Associació interposa recurs contenciós administratiu davant la Sala Tercera el Tribunal Suprem. En la demanda, després d’una breu referència a la greu i notòria crisi d’emigrants que s’ha esdevingut en el Mediterrani buscant refugi a Grècia i Itàlia, amb la permanent pèrdua de vides humanes, i en condicions de precarietat contràries als drets humans més bàsics, se cita l’informe d’ACNUR de febrer de 2017 sobre aquest tema, destacant les pèssimes condicions insegures i inhumanes dels centres superpoblats de recepció grecs, sobretot a les illes. Es fa referència també a l’especial incidència d’aquestes vulneracions en les persones menors d’edat. Els fonaments de la demanda són, en extracte, els següents:

 

  • La legitimació activa de Stop Mare Mortum, a través de l’associació que li dóna suport, es desprèn de la seva finalitat estatutària de “fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries, de protecció internacional i d’acció exterior que permetin aconseguir un món basat en el respecte pels drets humans, en la igualtat d’oportunitats i en el diàleg com a mecanisme de resolució de conflictes” i troba fonament en el criteri establert per la Sentència del T.C. 282/2006 de 9 d’octubre, en estimar el recurs d’empara interposada per la ACDDH en relació amb un cas similar.

 

  • Les Decisions del Consell han estat adoptades en virtut de l’art. 78.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. són d’aplicació directa, i formen part del dret de la Unió Europea, per la qual cosa el seu incompliment constitueix una infracció de l’ordenament jurídic.

 

  • Les obligacions derivades de les Decisions del Consell invocades, són:
  1. a) Obligació de ressituar un total de 19.449 persones, en els terminis també establerts i fins al mes de setembre de 2017.
  2. b) Indicar regularment, almenys cada 3 mesos, el nombre de sol·licitants de protecció que han de ser ressituats. Aprovar els llistats enviats per Itàlia i Grècia a aquest efecte i acollir el més aviat possible a les persones amb dret a la reubicació.

 

  • Aquestes obligacions finals i periòdiques han de complir-se de manera plena, progressiva, immediata i urgent, mentre que persegueixen l’objectiu d’oferir als migrants un procediment de reubicació ràpid per garantir-los unes condicions de vida concordes amb la protecció dels drets humans.

 

  • Les obligacions derivades de les Decisions del Consell tenen com a objectiu donar compliment a l’art. 18 de la carta de Drets fonamentals de la Unió, amb vista a donar una resposta eficaç als drets fonamentals a la vida i a l’asil, especialment dels menors. La celeritat en el compliment d’aquestes obligacions és un requisit imprescindible, tal com ho determina el Reglament nº 604/2013, de 26 de juny, del Parlament Europeu i del Consell.

 

  • Espanya està incomplint les seves obligacions finals i periòdiques. Així, en finalitzar el termini legal per complir amb les obligacions citades, el Regne d’Espanya només havia efectuat el 12,85 % d’oferta de places i el 6,46 % del total de reubicacions que li corresponien, en relació amb la quota assignada de 19.449 de ressituats.

 

  • La responsabilitat per l’incompliment correspon al President del Govern d’Espanya, ja que és responsable d’establir les directrius de política exterior i del seu compliment.

 

Sobre la base de tot això es demana que es declari que el Govern d’Espanya ha incomplit amb les obligacions periòdiques i finals de reubicació establertes en les Decisions del Consell 1523 i 1601 de 2015 i que se li ordeni l’immediat i urgent compliment d’aquestes obligacions.

27 de setembre 2017.- En la mateixa data de la presentació de l’escrit de recurs i demanda, la Sala va tenir per interposat el recurs, per formulada i per sol·licitada l’adopció de mesures cautelars.

28 de setembre 2017.- L’Acte de la Sala no dóna lloc a les mesures cautelaríssimes interessades en apreciar que no concorria una circumstància d’especial urgència.

4 d’octubre de 2017.- Amb caràcter previ a la contestació a la demanda, l’Advocat de l’Estat va plantejar al·legacions prèvies sol·licitant la inadmissió a tràmit del recurs, amb invocació de la falta de legitimació de la Associació per plantejar l’acció, per falta d’un dret o interès legítim que pogués resultar afectat per la conducta recorreguda, i de la falta d’activitat susceptible de ser corregida, en tractar-se d’una decisió de caràcter polític.

17 d’octubre 2017.- LA interlocutoria de la Sala va denegar l’adopció de les mesures cautelars plantejades en l’escrit de demanda, a fi de no anticipar ni suplir els pronunciaments de la futura Sentència.

3 de novembre 2017.- La Sala dicta interlocutoria la qual rebutja les al·legacions de l’Advocat de l’Estat, apreciant que sí que existeix una relació directa entre les finalitats estatutàries i el motiu que fonamenta el recurs i afirmant que, contràriament a l’invocat, la decisió del Govern en relació amb el compliment de les obligacions de reubicació establertes pel dret de la UE sí que és controlable per la jurisdicció contenciós-administrativa. Actualment, l’Advocat de l’Estat té el tràmit de contestació a la demanda.

En futures comunicacions anirem actualitzant la informació sobre les actuacions que es vagin succeint.

Compartim nous materials i documents sobre migració i refugi

A la secció “documents” d’aquest espai web posem a disposició de totes les persones interessades nous materials per a lectura i difusió, en el seu cas, relacionats amb el món del Dret, la migració i el refugi. Es tracta de la Declaració sobre refugiats i migrants de l’Associació Europea de Magistrats i Fiscals MEDEL de 11 març 2017 [ang] [cast] i del Document de resultats de la trobada Solimed 2016 que va tenir lloc a València el passat mes de novembre.

Molt d’interès, qualitat i debat a l’acte del 24F sobre “CETA: conseqüències i resistències”

Al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada,  el divendres 24 de febrer de 2017 va tenir lloc la presentació del nou acte públic del col·lectiu jurídic Fronteres i Drets, en aquesta ocasió per a l’estudi i anàlisi del tractat CETA.

L’acte va ser presentat per Amaya Olivas, magistrada jutgessa i integrant de l’Associació de Dones Jutgesses, i van moderar les dues taules Rafael Lafuente del Sindicat de Lletrats de l’Administració de Justícia i Virginia García Aller de la Unión Progresista de Fiscales, a més de comptar amb l’assistència de representants de les organitzacions convocants de l’acte ( Associació Catalana de Juristes Demòcrates, Jutges per a la Democràcia, Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del ICAB) , a més d’altres juristes i públic en general.

Per la qualitat de les ponències i del debat posterior, properament oferirem materials i continguts relatius al CETA. Així mateix, es pot consultar una breu sel·lecció d’imatges de l’acte en la secció imatges d’aquest espai web.

Contacte: fronteresidrets@gmail.com

El CETA i els tractats comercials: conseqüències i resistències

cartel_ceta_v5
El col·lectiu Fronteres i Drets organitza un nou acte públic a Barcelona. Sota el títol “El CETA i els tractats comercials: conseqüències i resistències” exposarem en dues taules del màxim interés les diferents qüestions i implicacions per als drets de la ciutadania que plantegen aquests grans tractats comercials. Serà al saló d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, C/Ausiàs March, el divendres 24 de febrer a les 10:00 hores, i el programa es pot consultar en el següent enllaç.

Video de la compareixença de Fronteres i Drets al Parlament

El web del Parlament de Catalunya ofereix integrament el video de la compareixença de Fronteres i Drets a la Comissió de Justícia del passat diventres 30 de setembre. Des de les entitats impulsores de Fronteres i Drets volem agraïr a la Comissió de Justícia del Parlament aquesta oportunitat per exposar davant el Parlament les nostres propostes i perspectiva jurídica. Així mateix, agraïm el suport majoritari dels grups parlamentaris a Fronteres i Drets, així com l’anunci de l’impuls d’una propera proposta de resolució del Parlament de Catalunya en el sentit dels nostres treballs. L’enllaç directe per accedir al video és aquest.

Compareixença de Fronteres i Drets al Parlament de Catalunya

logo_pcat

El divendres 30 de setembre a partir de les 11 hores tindrà lloc la compareixença davant la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, de les entitats jurídiques impulsores de la iniciativa Fronteres i Drets, representades en aquest acte per Xavier González de Rivera.  L’objectiu d’aquesta compareixença és la exposició del contingut i propostes de Fronteres i Drets, així com les activitats desenvolupades pel nostre col·lectiu en defensa dels drets de les persones migrants. De tot això, informarem. Així mateix recomanem la consulta i difusió dels textes que oferim a la nostra secció documental.